Memòries de concerts

Memòria Benèfica a Besalú

Foto by Laura Romero GrauFoto by Laura Romero Grau

Més de 150 persones es van trobar diumenge 27 de novembre al Pavelló Municipal de Besalú, motivades pel concert benèfic organitzat per l’AECC (Catalunya contra el càncer). Un esdeveniment anual, en el qual hem tingut el plaer de participar amb el repertori de la compositora Càndida Pérez.  Unes cançons ja molt conegudes a Besalú,  una vila que ha vist néixer i créixer el projecte de la compositora, des del primer moment, rebut amb estima i consideració.  Cantar a casa, sempre és un plaer per mi.  Poder compartir amb els veïns i els coneguts, aquest tros d’ànima que es belluga al son del compàs i les melodies.

La meva il·lusió i l’entrega del públic, va ser suficients per superar el refredat que portava a sobre i mocador en mà, la veu anava sortint, des del fons, amb una força temperada, fins el final.

Foto by Laura Romero Grau

Per acabar, la Elisa i jo, vam oferir també altres cançons, boleros d’aquests antics i macos i altres cançons que ens acompanyen des de fa temps, d’altres mestres com Lluís Llach o Silvio Rodríguez.  Totes elles, sentides i aplaudides amb una alegria difícil d’explicar.

L’Elisa i jo volem agrair a l’organització de l’AECC el seu impuls, a l’ajuntament de Besalú el muntatge del pavelló, a l’aMt l’equip de so i el servei tècnic i sobretot, al públic que finalment va fer possible amb molta generositat convertir els esforços en una experiència inoblidable.  GRÀCIES!

 Rocío Romero Grau

I el cuplet tornà a la Vila de Gràcia

El 18 d’agost, es respirava al Carrer Verdi del Mig, l’anual euforia de les festes de la Vila de Gràcia.  La gent “s’ensardinava” a un costat i altre del carrer, per contemplar un gran vaixell, les sirenes i els èssers fantàstics que per uns dies, havien conquerit els balcons i les façanes.  Les persones, es convertien en fotògrafs ocasionals i en visitants de móns fantástics reciclats.  Mentre pujaven el piano a l’escenari, miràvem des d’una cadira, tot esperant, el meravellós aparador de les preses i l’il·lusió de grans i petits.

L’associació del Carrer Verdi del Mig, va confiar en el repertori de Càndida Memòria per amenitzar el sopar de les graciencs, que tot còmodes des de la seva cadira, compartien l’esdeveniment amb la gent que anava i tornava pel lateral de la calçada.  Gent de tots els països, raçes i nacionalitats,  van poder gaudir i descobrir la veritable essència del cuplet català, malauradament, un gènere desconegut per molts.

Al finalitzar el concert, tots alegres, brillaren les felicitacions, es despertaren els records, tots estàvem una mica més units i contents.  De nou, es feia constar que aquestes cançons, són compartides, però també la sensació de descobriment i sorpresa, pel fet de conéixer de noves un repertori, una època meravellosa de la cultura catalana.

Vam posar sentiment i credibilitat en un lloc molt especial, amb persones compromeses amb les tradicions, que van acollir-nos amb estima i des d’aquest racó, els enviem les nostres felicitacions per l’esforç i il·lusió que mantenen envers les festes de la Vila de Gràcia.  Visca els graciencs!

Cantarem les cançons a petons i abraçades

Record del concert portat a terme el 24 d’abril al Centre Catòlic de Blanes.  Els seus organitzadors i públics ens van fer passar una tarda molt bonica, propera i gustosa.  Felicitats al centre i les persones que el porten, per apostar per tot tipus de música i públics i donar un espai a tants i tants projectes, exposicions, concerts, tallers…

Càndida Pérez, motiu de trobada a Figueres
(6/5/2011)

El 6 de maig vam tenir el plaer de participar en un acte ple de col·laboracions i entusiasme promogut per Josep Mª Canals, com a biógraf de la compositora, amb l’ajut generós de la Maite Val.  Al Cercle Esport Figuerenc, van trobar-nos persones de tota índole per aportar el nostre granet de sorra en aquest esdeveniment, amb una participació molt elevada, la sala, sense cadires buides.

La coral del casal de la gent gran ens va oferir, dos cançons de la Càndida, Les Caramelles i L’Emperadriu.  Era la primera vegada que les sentia cantades per altres! Des del meu lloc d’espectadora s’em va fer del tot gustós saber com sonen aquestes cançons des de fora.  Boniques.  Molt boniques.

Seguidament, l’aportació del pianista Josep Soy, que amb més de 80 anys d’edat ens va recordar el cuplet de “La muller d’en Manelic”, interpretava tot sol aquesta peça al piano.  Josep Mª canals, com a biògraf, oferí en la seva xerrada,  tots els detalls de la vida de la compositora, per finalment, donar pas al concertet que vam interpretar.  Havien de ser un parell de cançons inicialment, però l’entusiasme del públic ens va retenir fent, finalment unes cuantes més!.

Un cop més, vam apreciar que el legat de Càndida Pérez, està viu entre nosaltres i que desperta l’alegria, la melancolia, i l’espectació d’aquelles persones que viuen intensament el sentit històric de la nostra cultura.  Vam viure la bonica experiència de compartir tots plegats i conèixer gent diferent, gràcies als llaços culturals i les motivacions comunes.  Vam realitzar, gràcies a les iniciatives col·laboratives una estona plena de sentiments i entreteniment.  Personalitats com el periodista Emili Casademont o Genís Matabosch, com un dels màxims representants del circ internacional, l’alcalde de Figueres Santi Vila, entre altres que em deixo i demano disculpes…

Els meus més sincers agraïments a totes les persones que ens vam acompanyar i van aportar un trocet de cor en aquest esdeveniment.

Memòries a Cambrils (7/10/2010)

El concert que vam realitzar a la Cripa de l’Ermita a Cambrils, passat 7 de novembre, va ser un d’aquells que per les condicions escèniques i el gustós tracte dels seus organitzadors, ens quedaran a la memòria, con un moment deliciós i molt sentit. Des d’aquí volem animar a tothom a que visiti la Cripta, si és que encara no ho han fet.  Un lloc màgic i proper, amb una acústica meravellosa on programen durant tota la tardor concerts de tot tipus, amb grans propostes.  Des d’aquí, les nostres felicitacions per crear i mantenir espais tan professionals i encisadors.  Mil gràcies per l’atenció rebuda, Gemma i companyia, ens vau fer sentir com a casa.  Fins molt aviat!

LES MANS VAN CANTAR (18/11/2010)

Així va quedar demostrat aquest diumenge, 17 d’octubre al concert que va tenir lloc dintre les activitats de la Fira de Sant Lluc d’Olot. Les cadires van quedar plenes d’un públic gens habitual als concerts. Vingudes de lluny i de prop, van assistir a l’experiència, un bon nombre de persones amb discapacitat auditiva, que a causa de la seva sordesa, no han pogut mai saber de què parlen les cançons. Ni coneixen, aquelles tonades tan populars, com el “Noi de la mare” o “La Marieta de l’ull viu”, tant significatives i memorables.

La intèrpret de signes Anna Maria Martin (Multisignes), va acompanyar acompasadament i amb sentiment, la lletra cantada, expressant les històries que expliquen els cuplets. Amb cadència i sensibilitat, les seves mans, no només comunicaven les paraules, també l’emoció i el sentiment. Tot plegat, un exercici d’interpretació que no va deixar indiferent ningú.

Un moment molt especial va ser quan des de l’escenari es va ensenyar al públic la tonada de la Marieta de l’ull viu amb signes. Tothom va participar amb simpatia i entrega, acostant dos mons molt diferents per uns instants.

L’última interpretació, va ser una experiència per mi molt especial també, ja que per primera vegada, vaig cantar alhora que interpretava amb signes la cançó i vull agrair a totes aquelles persones que em van felicitar (m’ho vaig assajar de valent).

Agraïm a tots els assistents la seva participació i també l’entusiasme del col·lectiu sord que ens van entregar tota la seva atenció i estima.

El col·lectiu sord treballa de valent per facilitar la integració de moltes persones, donant recursos i aprenentatge als discapacitats i els familiars que els envolten. Són moltes les causes que han d’assolir i els projectes a engegar i complir. Després de parlar amb ells, em vaig adonar que les seves prioritats, són tan urgents, que malauradament, la cultura queda en un segon pla, ja que han d’atendre, per exemple, immigrants nou vinguts, nens i nenes que necessiten de manera urgent un aprenentatge de la llengua per a la seva integració. És per això que em van fer arribar, que assistir a un concert és una cosa molt poc habitual, ja que falten recursos per cobrir la cultura accessible, i que els hi agradaria que hi haguessin més col·laboracions i diners per que fos una activitat habitual i no extraordinària, com va ser el cas.

Des d’aquí, ens comprometem a oferir el nostre concert sempre amb aquest valor afegit d’interpretació de signes per a sords a tots els nostres programadors i col·laborar, de la millor manera possible a conscienciar a tothom d’aquesta realitat.

MARCADES PEL NOSTRE PASSAT : EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA A SANT JOANT LES FONTS (13/03/2010)

Des de fa uns anys, el departament de Turisme de l’ajuntament de Sant Joan les Fonts, activen

amb molt d’èxit la promoció del seu municipi amb diferents activitats, marcades per la proximitat i la difusió del patrimoni que caracteritza aquest indret. Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, un seguit de propostes ens van fer coneixedors del patrimoni humà, diferents dones que van compartir generosament els seus valuosos coneixements.

L’animada xerrada de Marissa Llongarriu, coautora del llibre Herbes remeieres de la Garrotxa, acompanyada per la Mercè i Anna Mª, col·laboradores del llibre, les quals ens explicaren els secrets dels remeis casolans, posant de manifest, que la vida ha canviat i el que abans curàvem amb fulles de col, ara ho prenem en forma de pastilla química. Ens van ajudar a reconectar-nos amb els secrets de la naturalesa, i les seves grans dosis de “medicaments”.

Seguidament, la Rocío Romero i l’Elisa Planagumà, ens acostaren a la vida de la Càndida Pérez. Tot aprofitant la confiança i proper tracte amb els presents, el format va ser variat a altres recitals, ja que el motiu principal de la xerrada-concert, era donar a conèixer la vida de la compositora, i sorgiren anècdotes i misteris poc habituals als concerts.

Per finalitzar, a l’exposició Recordant dones treballadores, vam gaudir d’un recull de l’experiència laboral viscuda per set dones del municipi de Sant Joan les Fonts. Una exposició que es podrà veure durant els mesos de març i abril al 2n pis del Castell de Juvinyà.

Les dones treballadores, vides anònimes, que sustenten la creació i la procreació, que han tingut cura de moltes generacions i han aixecat amb el seu esforç i ingeni vides alegres, plenes d’amor.

+ Info: http://www.turismesantjoanlesfonts.com

JA PODEU VEURE EL PROJECTE CÀNDIDA MEMÒRIA A “NYDIA” Canal 33

Per tots aquells que no vau poder veure el reportatge de 12 minuts que van transmetre al programa Nydia del canal 33, ja ho podeu fer mitjançant aquest link a “TV3 a la carta”.

Aprofitem per felicitar l’equip del programa, i el seu director,  que han aconseguit reflectir  l’esperit del projecte.

nydia

Agraïments mil i una abraçada per al públic, l’equip tècnic del Teatre d’Olot: la Mónica, la Gina, en Situ, en Goku, en Nino, en Xevi la Tena… , Miguel Cruz de l’associació de Músics de Tarragona i la seva fe extraordinària, Joan Martí o el nostre Manelic particular (amb ciàtica i tot), la Montse Mundet i la seva extraordinària veu, en Josep Canals i la seva perseverança, la Marta i l’Àgata amb la seva simpatia i generositat, a Anna Mª Grau Baeza i les seves mans talentoses amb el fil i l’agulla, a la Laura pel control del seu pols, malgrat els nervis i en definitiva, tota la gent que ho va fer possible i que va demostrar que sumant petites aportacions es pot fer una cosa molt gran

INOBLIDABLE VESPRE AL TEATRE (03-11-09)

Memòries al Teatre Principal d’Olot (31-10-09)

El 31 d’octubre va ser presentat el disc “Càndida Memòria” al Teatre Principal d’Olot, de la mà de la cantant Rocío Romero Grau i tota la formació al complert: Elisa Planagumà (piano i flauta), Oriol Roca (contrabaix), Paco Perea (guitarra espanyola), Antoni Mateu (acordió) i Albert Dondarza (violí).

Un concert del tot especial, degut a que Olot era la ciutat natal de la compositora protagonista d’aquest projecte, la Càndida Pérez i Martínez (1893-1989). Per això, l’espectacle va comptar amb col·laboracions molt especials i un guió expressament pensat per la ocasió.

Els arranjaments de les cançons de la Càndida Pérez, elaborats pels mateixos músics i la directora musical Ana Rosa Landa, van aportar la frescura necessària per convertir cançons centenàries en un concert propi del segle XXI. Així, per exemple, vam gaudir de la peça “el noi de la mare” amb el toc flamenc propi del guitarrista Paco Perea.

Les once cançons del repertori van estar acompanyades per les veus d’en Josep Mª Canals i Montse Mundet en representació de “Rapsòdia Veus Literàries”, que entre tema i tema, llegien al públic diferents anotacions de l’època, reflexions humanistes dels contemporanis, cròniques històriques, notícies internacionals sobre Càndida Pérez i fins i tot passatges de la obra “Terra Baixa” per presentar la cançó “La muller d’en Manelic”. En aquest moment, la presència inesperada de l’actor Joan Martí, va irrompre a platea, davant la sorpresa del públic, per cridar descaradament allò de: “he mort el llop!”

La projecció de vídeos i fotografies antigues, van arrodonir un concert molt complert, que no només ens va presentar les cançons del disc Càndida Memòria, sinó que també va fer reflexionar i va difondre tot el talent, pensament i desenvolupament d’una època esplendorosa de la història cultural catalana entre 1900 i 1940.

El concert va comptar amb la presència del programa televisiu “Nydia”, especialitzat en cultura catalana. El reportatge elaborat a partir del concert ja es pot veure a “TV3 a la carta”.

Veure notícia: El cuplet català

…”Les coses tornen a estar al seu lloc. Fins i tot el Teatre Principal d’Olot. Obro els ulls i la rutina entra com un calfred. Pel meu cap, ronden encara paraules, sons i rostres mentre s’esfumen com fum. Són les restes del temps compartit. Hores apressurades per que tot estigui coordinat, tothom tranquil i al seu lloc. Proves de tota mena, tecnicismes incomprensibles, objectes i persones posant-se d’acord, tots els botons vermells a l’espera, abraçades darrera l’escenari, quan sona l’últim avís. Des de l’escenari tot es veu com si despertessis dins d’un somni. L’aire està cobert per un vel finíssim de llum sobre el públic. Tot i que no perceps cap mirada, cap picada d’ullet, corre per tot el cos, la sensació d’una atenció desmesurada, i miro els rostres que de tant foscos, no tenen ni ulls, ni nas, ni boca. Miro al no res, amb sentiment. I canto. Una caiguda lliure des del cel cap al terra, sobre el coixí del contrabaix, les ones de l’acordió, l’abraçada del piano… El silenci és trencat per l’emoció continguda durant hores, tot comença a tenir sentit.” Rocío Romero Grau

Des d’aquest racó virtual, vull donar les gràcies a totes aquelles persones, que van deixar una mica de la seva ànima, dins meu. Gràcies.

DSC00033

DSC00012

DSC00004

Fotografies per Laura Romero Grau

DSC00039

DSC00018

DSC00026

DSC00007

MEMÒRIES DEL JULIOL

cartelldesamparatsSi hi ha una cosa que caracteritza la vida del músic és l’acumulació d’anècdotes en els seus viatges i els seus concerts. I es que a més dels aplaudiments i la gratitud del públic del juliol, quedarà en el record els imprevistos de la carretera i del cel.

A Andorra, per exemple, les muntanyes no ens deixaven veure amb claredat l’anada i vinguda de núvols que passaven per sobre dels nostres caps. Amenaçava pluja, però tot i així vam montar i provar l’equip de so. El concert va començar puntual, però a la tercera cançó un xàfec va fer córrer la gent sota els portals més propers. I allà vam quedar sobre l’escenari, xopes i a corre-cuita per posar a resguard el piano, les partitures, cables i estris varis. No sense abans prometre que si no durava més de deu minuts la pluja, reprendríem el concert. Tot pintava que seria el concert més curt que mai s’hagués fet de “Càndida Memòria”. Però el cel va ser benevolent i aquell núvol només va fer una bretolada de cinc minutets, tot i que va deixar caure prou aigua per estar entretinguts eixugant-la una bona estona. El públic, sorprenentment es va esperar. Sense saber com ni qui, vam començar a sortir draps de les cases, el director de cultura d’Andorra i la seva tècnica treien l’aigua de l’escenari amb el motxo, els tècnics s’afanyaven treient els plàstics i comprovant les línies, i tots a una en deu minuts ja tornàvem a cantar i gaudir del concert. Recordaré tota aquella gent passant-se els draps i animant al personal per continuar amb el que havíem començat. També recordaré el guàrdia civil que ens va fer parar a l’aduana, fent bromes i preguntant-nos si aquell tub llarg i buit que portàvem contenia realment un bazooka i no el cartell del concert…

Recordarem d’aquest mes de juliol, el concert del barri dels Desamparats d’Olot, el jardinet romàntic i petitó que va acollir més de cent persones i les llargues converses que vam gaudir finalitzat el concert amb una copa de cava.

Les dones que a primera fila, cantaven baix les cançons a Sant Feliu de Pallerols i els discos que volaven a les seves mans. I sobre tot la gratitud i entrega del públic, que escolta en silenci, que tanca els ulls i que misteriosament, fan que m’arribin tots els seus pensaments.

Gràcies per un juliol tant meravellós.

CÀNDIDA PÉREZ, JA TE JARDINS A BARCELONA

foto-illa-candidaSota un sol de justícia, va arribar finalment l’esperada inauguració de l’Illa Cultural “Càndida Pérez”. Aquesta iniciativa promoguda per l’escola Ferran Sunyer va comptar amb participacions molt diverses, com ara, l’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest, representants municipals del districte corresponent, destacats membres de l’AMPA i de la direcció de l’escola i una representació de la Plataforma Càndida Pérez d’Olot. Sense oblidar-nos dels principals protagonistes que van ser els 450 alumnes de l’escola que van emplenar d’actuacions el matí. Indirectament, també estaven presents els arquitectes Aranda, Pigem i Vilalta, ja que l’espai proposat és obra d’aquests arquitectes olotins. Des de RCR Arquitectes, Ramon Vilalta explica que és un fet “molt especial” que s’hagi escollit el nom d’una olotina per batejar un espai 100% garrotxí. “Sempre deixem alguna cosa nostra en tots els nostres projectes, hi transmetem les nostres vivències i origens, i que aquest espai públic porti el nom d’una olotina ens sembla fantàstic”, apunta l’arquitecte.

Tot finalitzant l’acte, la Rocío i l’Elisa van aportar dues cançons del repertori menys conegut de la compositora, sumant-se d’aquesta manera a les interpretacions de “La marieta de l’ull viu” i “La fornera de la Ronda” que els nens van interpretar. L’acte va revelar la importància que te l’educació musical als primers anys i com, les cançons que aprenem en aquesta etapa ens acompanyen per la resta de la nostra vida. Qui no s’en recorda del repertori d’escola que ens feien repetir incansablement? De les tonades a l’autobús cantant a l’uníson? L’escola Ferran Sunyer va donar exemple d’un exercici d’integració de les diferents races i cultures que es barregen a la cosmopolita Barcelona. Tot escoltant nens de tans colors, les cançons de la Càndida els acompanyaran per sempre, encara que sigui com una anècdota d’infància que podran transmetre a les futures generacions.

ÀNIMA, el llop ha estat mort en directe

Us mostrem l’edició del programa Ànima que va tenir lloc el 2 de juny, i l’actuació en directe en format de trio del projecte Càndida Memòria.  Músics: Oriol Roca al contrabaix, Elisa Planagumà al piano i Rocío Romero a la veu.

portadavideoanima

El Primavera Sound i la Biennal de Venècia
Entrevistem Bruno Sokolowicz, conductor del programa “Sputnik”, que ens informa sobre el Festival Primavera Sound. L’actuació del dia va a càrrec de la cupletista Rocío Romero. I també connectem amb Toni Puntí des de la Biennal de Venècia.

13 DE MAIG DEL 2009.  “Concerts al pati” de la Diputació de Girona

“GIRONA, TEMPS DE FLORS”

cartell_prez

Dins d’un marc incomparable com és “Temps de Flors” de Girona, es va estrenar a la capital el concert amb la formació complerta de “Càndida Memòria”. Realment era del tot difícil triar un lloc on quedar-se a gaudir de les moltes instal·lacions, exposicions i activitats que la ciutat oferia. El pati de la Diputació de Girona es va emplenar, tret d’alguna cadira trista que era ocupada per un públic curiós que feia parada en el seu itinerari. Les condicions oferides no podien ser millors: el pati convidava a una complicitat més íntima; unes 150 persones, que es van sorprendre de redescobrir un repertori, aquest cop amb nom: Càndida Pérez. Les palmes i els coros es van repetir sobretot a l’última part, que ofereix les creacions més conegudes d’aquesta compositora.

Volem insistir en la preciositat embaucadora d’aquesta ciutat en tota la setmana, per això us convidem a visitar : http://www.gironatempsdeflors.net

Elisa concert IIElisa concert IElisa concert IV

—————————————————————————————

1 DE MAIG DEL 2009.  INAUGURACIÓ DE LA X FIRA DE MÚSICA AL CARRER DE VILA-SECA. AUDITORI JOSEP CARRERAS

EL CUPLET: UN TATUATGE A L’ÀNIMA

img_2353

L’auditori Josep Carreras, es va omplir casi en la seva totalitat a la inauguració de la X Fira de Música al Carrer de Vilaseca amb el concert “Càndida Memòria”. Un cop baixades les llums, el silenci es va apoderar de la sala i va sortir la formació entre aplaudiments de benvolguda. El concert va tenir dues parts diferenciades. Una primera part on es van interpretar les cançons menys conegudes i es va prescindir de la picardia i cinisme propi del gènere, per aprofundir en el repertori més poètic de la Càndida Pérez. Una segona part, que va despertar les palmes i coros del públic amb cançons com “Les Caramelles” o “La marieta de l’ull viu”. Els oients van participar amb gran emoció, posant en evidència la part més nostàlgica i popular d’aquest gènere.

Poques vegades va ser tant evident les diferents apreciacions que el cuplet desperta en un públic tant variat, i com el cuplet sobreviu als temps moderns. Perviu sota l’inevitable etiqueta de ser un gènere popular, un “gènere ínfim”. Cançons que han format part d’una gran majoria i que per bé o per malament són l’herència musical i ideològica d’una època. Un repertori tatuat a l’ànima d’un poble que va exaltar les seves picardies i cinisme. Per alguns, un gènere carrincló, passat de moda, potser ridícul. Per altres, les engrunes d’un record que desperten emocions nuclears, com ara la carícia de l’àvia, el xiulet del besavi mentre et portava a escola… un munt de records i anècdotes expressats en veu alta, tornant cap a casa. El concert Càndida Memòria, va obrir un debat molt interessant a les portes de l’auditori: què fa un un gènere submergit en una Fira de propostes emergents?. Per primera vegada, el cuplet es va veure colze a colze amb nous gèneres, amb altres projectes contemporanis i va formar part assolint un objectiu propi, fent passar una bona estona al públic, posant un contrapunt a la programació, i acabar d’obrir el ventall de la riquesa musical d’aquest país.

img_2350

VIDEO DE LA FIRA

video-vilaseca

13 DE MARÇ DEL 2009.  NIT POÉTICA “EL LLOP FEROTGE”.  CENTRE CULTURAL DE LA MERCÈ.

el-llop_9_cartell

Amb motiu de la presentació de la revista nº 9 de “El llop ferotge”, l’Elisa Planagumà i la Rocío Romero, van tenir l’oportunitat de participar amb una mostra del seu concert  “Càndida Memòria”  per finalitzar el recital poètic que va tenir lloc al Centre Cultural de la Mercè.

Aquesta proposta cultural, que difòn la literatura i poesia de diversos escriptors internacionals,  i que crea un pont sincer entre aristes sud-americans, castellans i catalans, fa temps que es porta a terme gràcies a diferents persones, com ara, el Jorge Morales, organitzador de l’esdeveniment.

Aquella nit, dedicada principalment al sentiment de l’absència i la mort, va ser un marc especial,  en un lloc especial com és l’auditori del centre Cultural de la Mercè (la meva personal enhorabona a l’ajuntament de Girona),  per interpretar part del repertori.  Volem agraïr l’obertura i respecte que el públic ens va mostrar, l’atenció de l’organització i la rebuda d’aquest gènere tan particular que va ser càlida i sentida.

Us convidem també des d’aquí a visitar la web de “El Llop Ferotge”, i us donareu l’oportunitat de descobrir noves poesies, nous pensaments i una complicitat humana que no té preu:   http://el-llop-ferotge.blogspot.com/

871

17 D’AGOST DEL 2008.  BESALÚ. PLAÇA SANT VICENÇ.

Segurament un dels concerts més sentits de l’any 2008.  Més de 200 persones van assistir al concert que va tenir lloc a la petita plaça de Sant Vicenç, al cor de Besalú.   El concert va esdevenir d’allò més especial, quan sota la pluja, se sentien les palmes i coros d’un pùblic que aliè a la cua de nùvol va voler gaudir fins al final de tot el repertori i el bis final.  Què mes es pot demanar?

cartelweb1

CONCERT A LA NIT DEL GARROTXÍ DE L’ANY

“… Com és habitual, Rocío Romero hi posà sentiment i epressivitat i això, acompanyat d’una interpretació excel·lent, ben cacompanyada per la pianista Elisa Planagumà, va fer que el públic gaudís i premiés merescudament amb aplaudiments les cançons escollides. Un homenatge que es completa amb la presència de la cantant Núria Feliu, que va augurar a Rocío Romero molts èxits…”

La Comarca a 11 de juny del 2008. Olot

Voldria escriure unes línies sobre el petit concert que vam fer de la Cándida Pérez el dia 6 de juny, dins del marc de la Nit del Garrotxí de l’any. Una nit, de moltes emocions que m’agradaria compartir amb vosaltres. El Garrotxí de l’any és una iniciativa portada a terme pel Centre d’Iniciatives Turístiques on es premien les carreres professionals, empresarials i artístiques de la Garrotxa. L’Elisa i jo, vam ser convidades a participar d’un homenatge que es va fer a la personalitat de la Cándida. Després de que la seva neboda sortís amb gran emoció i honestedat a recollir la placa commemorativa, vam cantar “La muller d’en Manelic” i “El noi de la mare”. Vull agrair al públic assistent i a l’organització del CIT, la maravellosa atenció i emoció que es respirava a l’ambient. Vull agrair a la Núria Feliu les seves precioses paraules i recolçament sobre la nostra actuació. També li agraeixo que fes cantar a tothom “Les Caramelles”. Vull agrair a la Facunda Pérez la forta abraçada que em va donar a peu d’escenari i va provocar una onada d’aplaudiments que ens vam prendre el cor. Vull agrair a totes les persones que es van deixar sentir les cançons i es van mostrar sensibles a l’art. Vull felicitar a en Martí Gironell per emportar-se el “premi” al Garrotxí de l’any amb la seva novela “el pontdels jueus”.

L’Elisa i jo agraïm finalment, el recolzament, la inversió i la confiança que el CIT ha proporcionat a la nostra carrera. Una empenta que ens anima a continuar endavant i créixer una mica més.

Una abraçada per tots els assistents. Desitgem que ens tornem a trobar molt aviat.

Rocío Romero i Elisa Planagumà.

CONCERT ALS CLAUSTRES DEL CARME, 10 DE SETEMBRE DEL 2007

Dins del marc de les festes del Tura de l’any 2007, va tenir lloc el concert de cuples de la Cándida Pérez als claustres del Carme. Simbòlic lloc dins de la ciutat d’Olot, per la seva bellesa i gratificant acústica. Un concert digne de recordar per moltes coses. Un nombrós públic, prop de 300 persones, van assitir, quedant-se petit l’espai i havent-se de conformar sense cadires. El concert, que va durar gairebé una hora, va oferir vuit peçes exclusives del repertori d’aquesta compositora que va néixer a finals del segle XIX i va morir a l’any 1989, a l’edat de 97 anys. El concert va ser presentat amb una breu explicació de la vida d’aquesta dona, digne de rememorar per la seva gran participació dins la música popular catalana, molt abans de que la cultura i l’idioma, quedés reprimit per la dictadura. Nascuda a Olot, va iniciar-se musicalment de la mà del seu primer marit molt joveneta, i les seves primeres composicions van ser escoltades a gran part d’Europa, destacant el seu èxit a França i Itàlia. Va viatjar fins l’Argentina, on va viure molts anys, possiblement on més es recordada i apreciada. Malauradament, el seu nom, no va rebre la fama merescuda pel seu enginy i personalitat a l’hora de composar i les seves cançons van fer triumfar d’altres cantants de l’època, com la Raquel Meyer, íntima amiga de la Càndida, però íntimes rivals també. Es va separar del seu primer marit, farta dels maltractaments, per casar-se al Brasil feliçment i allunyar-se de la vida musical per sempre. Quan va quedar vídua, va tornar a Olot per rememorar la seva vida. Als seus últims anys, va rebre un homenatge merescut a la seva terra natal, sens dubte, un deure de la seva ciutat, per deixar tantes cançons a la memòria colectiva. La lluita de la Càndida, va més enllà del que puguem imaginar, ja que l’època que va viure, no reconeixia merescudament la feina de la dona com a compositora. Moltes de les partitures, les havia de firmar sense el seu nom, per confondre al personal sobre el seu génere per que la seva feina fos reconeguda.

El públic destacà amb aplaudiments, la cançó “El noi de la mare”, adaptació d’una nana popular, dins d’una història dramàtica que la cantant Rocío, fa commoure amb la seva interpretació. També “La dona d’en Manelic”, cançó dedicada a l’obra “Terra Baixa”, cantada en primera persona de la protagonista d’aquesta història tan propera a la societat catalana. Molt agraïda va ser també “Les caramelles”, possiblement la cançó que més es manté al record de les persones, malgrat la ausència del seu enregistrament. “L’orfeonista”, “Pasqua Florida”, “Revetlla d’amor”, “La hija del Carclero”, joies rescatades de l’oblit i de bancs de partitures repartides per tot el món, per poder tancar un concert exclusiu.

L’Elisa Planagumà al piano i la Rocío Romero a la veu, van recollir el prollongat aplaudiment i van fer un bis per petició del públic, no sense abans, prometre, continuar amb la recerca de partitures i ampliar així la memória de la Cándida Pérez.

En definitiva, un concert de joia, tenint en compte que aquests temes, només poden ser escoltats en directe, en auséncia de estar gravats en cap disc. Tot un regal i un plaer, l’exclusivitat d’aquest moment.

concert-claustres-carme-elisa.jpg

2 respostes a Memòries de concerts

  1. macc ha dit:

    El concierto estubo lleno de instantes de gran belleza, donde la música se daba de la mano de la exquisita interpretación de Rocio Romero, ora intimista, ora alegre, ora teatral…, todo un portento de saber estar en el escenario y de poseer una de las mejores voces femeninas que he escuchado (y mira que he escuchado…).
    Felicidades por esos instantes tan maravillosos y por mostrarnos lo que una mujer puede hacer y decir.

  2. anna maria ha dit:

    soc una persona vinculada a la familia de candida perez,he assistit a alguns concerts de candida memoria de la rocio i l´elisa ,segurament us hagués fet gràcia poder parlar amb la candida,només us puc dir una cosa ,jo vaig poder estar amb ella els ultims anys de la seva vida perque estaba a casa de la meva avia i era una gran persona,ella tot i voler acabar els seus anys a l´anonimat , li encantaria sentir els seus cuples cantats i que ben cantats per la rocio……enhorabona a tots els que formeu part d´aquets progecte i moltes felicitats .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s