Biògrafs i investigadors de la Càndida Pérez

Des de la Plataforma volem mencionar totes aquelles persones que gràcies a la seva recerca i vocació cultural, han aportat informacions molt valuoses sobre la Càndida Pérez.  Amb tot el nostre agraïment i consideració.

JOSEP MARIA DOU I CAMPS    (Olot, 1906-1991)

Polifacètic. Era artista pintor i dibuixat. Excel·lent cartellista, realitzà nombrosos gravats i linòleums. Historiador contemporani. La seva gra afecció a l’excursionista –coneixia pam a pam tota la Garrotxa i altres comarques catalanes- l’introduí a la fotografia, recollint la vida ciutadana tan en l’aspecte humà com en el físic urbà. Duran les dècades 1960-1970 i 1970-1980 va publicar a la premsa local sengles sèries dedicades a la historiografia olotina a partir de començament del s. XX. La sèrie més celebrada fou la d’ “Olot en el transcurs del temps”, que el bibliòfil Miquel Plana li edità en cinc grans àlbums entre els anys 1984 1 1987, on hi apareix una quantitat enorme de fotografies, bona part d’elles realitzades pel mateix Dou.

Fou l’home indispensable en les manifestacions artístiques aplicades a la publicitat de tota mena, il·lustrant la majoria de follets, programes i missatges comercials duran vàries dècades, principalment, destacà en la de 1930-1940, que fou premiat en un concurs de cartells convocat pel Patronat de Turisme, així com designat per dissenyar l’estand amb què Olot va participar a la Fira de Mostres de Barcedlona aquell mateix any. Dou va posseir un important arxiu de fotografies i documents olotins, així, que com excel·lent col·leccionista, la més variada gama de tot tipus d’objectes, de papers, revistes i altres, com segells, cromos etc. El 1979 l’ajuntament olotí li va retre homenatge  com a ciutadà destacat.

Josep Maria Dou va entrevistar Càndida Pérez en el seu l’últim viatge que realitzà a Europa des de Brasil a mitjan la dècada de 1960. (És possible que Dou en la seva adolescència, als dotze anys d’edat, hagués viscut el debut de Càndia a l’Ideal Park?) Va ser el descobriment de que l’autora de la Marieta i Les Caramelles era d’Olot, la qual cosa desencadenà l’interès  de posteriors recerques de la trajectòria de la seva vida artística i personal.

L’article on Dou parlava de Càndida Pérez es va publicar al setmanari Olot-Mision el 6 de junyo de 1974, amb títol: “Una olotina compositora de cuplets”.

ALEXANDRE CUÉLLAR I BASSOLS (Olot, 1913-2005)

Cuéllar fou un polifacètic de les lletres i destacà en el món cultural olotí. Escriptor prolífic, era llicenciat en Dret, secretari i professor d’Administració Local. Fou comediògraf, així com guionista radiofònic. També feu crítiques de teatre.

Fou secretari de l’ajuntament de Sa Pobla (Mallorca) durant quinze anys, lloc on fundà una revista quinzenal de nom Vialfas, va crear un  centre cultural i una escola de ballet. El 1959 s’instal·là a Olot, essent secretari de l’Ajuntament fins a la seva jubilació.

Ja de jove fou molt inquiet. Fou iniciador i redactor de la revista festiva local L’oncle Joan. El 1932 començà a escriure teatre amb l’obra Els estudiants de Cervera. Escriu Florinda i Agustí i pren part en un concurs d’obres de teatre per a universitaris. El 1947 li fou premiada la comèdia Els horitzons de la vida. La comèdia Un pueblo de papel fou menció extraordinària del concurs “Carlos Arniches” de 1956.

Va escriure més d’un miler de guions per a la ràdio, el primer dels quals li estrenà l’elenc de Ràdio Barcelona. Una sèrie de guions li foren estrenats per emissores de categoria, des de 1948 a 1956. El guió Diàlogo, per exemple fou estrenat a Ràdio Nacional de Madrid i Una vida vulgar per la mateixa cadena a Barcelona. Per a  Ràdio Olot escrigué la immensa majoria de guions, normalment sèries tant de narrativa com per teatre a les ones. Molts d’aquests guions parlen del món de l’espectacle de revista i de costums populars, com Teatro de variedades, Al compàs de los recuerdos,  La noria del tiempo, Cançons del Paral·lel, Postals de la Garrotxa, Aquella Barcelona i molts d’altres. Feu moltes adaptacions d’obres literàries i de teatre. Col·laborà en moltes publicacions: Revista de Girona, Diari de Girona, La Comarca d’Olot, Doble-7 d’Olot, diari AVUI i altres.

En la seva bibliografia d’una quarantena de treballs hi ha narrativa, teatre, historiografia local i vàries versions de guies turístiques d’Olot i la comarca. Destaquen, pels seus èxits editorials, Els “sants” d’Olot, El Ball Pla d’Olot i Olotins a contrallum, encara que totes les seves obres han estat d’èxit i d’excel·lent acollida pels lectors. La seva inquietud i la seva vitalitat li feren cultivar les més variades formes d’expressió literària.

L’any 1993 pronuncià una conferència sobre Càndida Pérez a Fons d’Art, amb el títol de: GLOSA. Publicà, com a culminació de la investigació sobre la compositora olotina, l’article La mare del cuplet. Picardies càndides al diari AVUI, en data 1 d’agost de 1993, on parla, a més, de l’ambient coetani del món del cuplet, tan atractiu com interessant històricament.
Josep M. Canals

 
 
 

JOSEP MURLÀ I GIRALT (Olot, 1950)

Periodista i redactor en cap del setmanari La Comarca d’Olot, del qual en fou un dels fundadors. Escriptor historiador, és cronista de la ciutat d’Olot i un dels més destacats activistes culturals. Té una extensa bibliografia historiogràfica , quasi tota de temàtica olotina i garrotxina, que volta la cinquantena de treballs publicats. Serien incomptables els sengles articles publicats en la premsa local, principalment a La Comarca d’Olot i especialment en els números extraordinaris que edita el dit setmanari per la Festa Major d’Olot i per Nadal. Fou el guionista del documental “Fires i mercats” realitzat pel Col·lectiu de Cinema i, també el guionista de la sèrie de reportatges que sota el títol, “Espais”, realitzà Olot Televisió i que tractava de paisatges, cases pairals i altres assumptes d’Olot i comarca, essent-ne el mateix Murlà el constant presentador. En diverses ocasions ha estat guia de museus, pairalies, esglésies i altres llocs històrics o tradicionals d’Olot. Ha pres part en les activitats de vàries entitats culturals, locals i de la comarca, destacant  la tasca feta al Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, entitat de la qual en fou secretari durant onze anys.

Els seus treballs han estat reconeguts com a importants hi ha estat homenatjat en vàries ocasions: fou premiat amb “Goigs, costums i tradicions de la Vall de Bianya” en una edició dels Premis Ciutat d’Olot; el 2007  “Amics de l’Alta Garrotxa” li atorga el Premi Trabucaire, per la seva constant crònica historiogràfica de la comarca; el 2008 rep el premi “Memorial Canadell” que lliure l’ONG Rotary Club Garrotxa, en reconeixement  a una feina callada, altruista, feta a favor de la societat i, “Memorial Ramon Sala”, d’ “Amics de l’Alta Garroxa”; “Distinció de la parròquia de Sant Esteve” del Consell Pastoral, el desembre de 2010.

A partir d’unes poques dades biogràfiques que l’historiador olotinista i col·leccionista local Josep Maria Dou va publicar els setanta del segle passat  al setmanari “Olot-Misión” (núm. 62, amb la sèrie “Olot en el transcurs del temps”) l’article titulat, “Una olotina compositora de cuplets” i, que pràcticament significà el descobriment de Càndida Pérez, Murlà feu la primera biografia investigada i documentada de la compositora local, publicant l’article “Els cuplets de Càndida Pérez” al núm. 720 de 26 d’agost de 1993 del setmanari La Comarca d’Olot.

A l’any 2012 se li va concedir el Premi Ales a la Cultura de la Ciutat d’Olot

Josep Maria Canals

 

PERE SAGRSITÀ I OLLÉ (Reus, 1960)

Actor i director de teatre. Sagristà ha estat director escènic de nombroses representacions operístiques a Barcelona i a les ciutats més importants que tenen activitat en el món de l’òpera: Sant Cugat del Vallès, L’Hospitalet de Llobregat, Reus i d’altres. Ha estat professor de Veu, Improvisació i Dramatúrgia; professor d’Interpretació Escènica a l’Aula de Cant, Dip. Tarragona; professor a l’Aula de Teatre de Universitat de Vic; d’interpretació a MEMORY, Escola de Teatre de Música de Barcelona; d’interpretació i de Literatura Dramàtica a EÒLIA, de Barcelona; d’interpretació de musicals a l’Institut del Teatre i d’interpretació a l’Aula de Cant del Conservatori de Música, de Terrassa.

Sagristà fa molt temps que està escrivint la història de la música popular i folklòrica de Catalunya, la realització de la qual el portà a investigar, entre d’altres, la figura de Càndida Pérez Martínez, encuriosit per a descobrir la identitat de la compositora de La Marieta de l’ull viu i Les Caramelles, cançons que sentia cantar a casa seva als anys 70.

Va decidir presentar un espectacle sobre els cuplets catalans de Càndida Pérez el novembre de 2004 (que va estrenar al Teatre Principal d’Olot). Això l’obligà a investigar a bastament sobre la compositora i anar a la recerca de partitures, la qual cosa suposà un fet molt important per la Plataforma Càndida Pérez, ja que Sagristà realitzà un valuós recull de material de partitures (menys de les desitjades, per la seva escassetat i dificultat en trobar-les) i d’informació que feu passar a mans d’aquesta entitat, engrossint tot el que aquesta posseïa.

Gràcies a Pere Sagristà, doncs, la divulgació de l’obra de Càndida Pérez ha estat més efectiva i s’ha pogut comunicar a més públics de Catalunya.

Josep M. Canals

 

JOSEP MARIA CANALS FERRARONS (Olot, 1935)

Activista cultural. Cronista. Home de teatre i de cinema. Actor i rapsode. Polifacètic. De molt jove, en l’adolescència començà les activitats cívico-culturals a la institució parroquial Casal Marià, on, entre altres coses hi feu teatre. El 1951 passà a l’Orfeó Popular Olotí, on va prendre part en varis grups de teatre com a actor. Va dirigir el quadre “Pere Aubert” durant quatre anys, de 1954 a 1957 i va tenir càrrecs en la Junta Directiva del dit Orfeó portant a terme vàries iniciatives i activitats. El 1956 fou un dels iniciadors del Cercle Musical, d’Olot, on tingué intensa activitat durant uns anys. També fou un dels iniciadors de l’Amateur Club Fotogràfic i Cinematogràfic, de quina entitat en fou president durant catorze anys. El 1979 fundà, juntament amb el director de cinema Pep Callís, el Col·lectiu de Cinema independent de la Garrotxa, entitat de la qual n’ha set president durant molts anys i que en l’actualitat encara n’és un element actiu. Va ser actor de ràdioteatre durant quinze anys a l’emissora local, realitzant-hi, també, muntatges musicals. En els anys 70 va formar part en alguns grups de teatre, com Agrupació Teatral Ciutat d’Olot, Grup TEDA de Teatre i Grup Espontani. El 1995 entra a formar part de Voraviu Teatre i dirigeix l’espectacle Christus al Teatre Principal. En formar Xavier Ruscalleda l’escola de teatre LABORACTORI Canals en formarà part, representant vàries obres teatrals com a actor.

Ha col·laborat amb una part de la premsa local: Misión, Olot-Misión, El Gra de Fajol, La Comarca d’Olot i Doble-7 i 440 sobre el nivell del mar, havent publicat articles a Revista de Girona, Som i l’instrument. Des de 1992 recull biografies de gent d’Olot, publicant esporàdicament reportatges amb la dita temàtica a La Comarca d’Olot, a la revista ALIMARA, i a l’esmentat 440. És fundador de l’associació cultural RAPSÒDIA, VEUS LITERÀRIES, entitat que mensualment convoca les Lectures del mes – Espai obert i que realitza muntatges de dramatitzacions poètiques. També és el fundador de la Plataforma per a la reivindicació de la personalitat de la compositora Càndida Pérez, que reivindica, entres altres coses, un carrer o un lloc públic que vagi dedicat a la compositora.

En el número 55 de la revista 440 sobre el nivell del mar, d’Olot, del mes de novembre de 1990, publica un extens reportatge amb el títol de, Càndida Pérez, la cupletista d’Olot, amb noves i sengles dades inèdites fins el moment, sobre el nostre personatge.

L’any 2009 se li concedí el Premi Ales a la Cultura de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament d’Olot

Resum de la biografia de Josep Maria Canals recollida per Francesc Gelada i Mitjà i per Joan Mercader i Sunyer.

JORDI QUINTANA I ALBALAT (Barcelona, 1956)

És llicenciat en Pedagogia i Doctor en Ciències de l’Educació. Forma part de la Red Docent de Tecnologia Educativa. Ha treballat com a mestre en escoles de primària, com a psicopedagog en centres d’ESO, essent actualment professor de la Universitat de Barcelona i donant classes a les Facultats de Formació del Professorat i de Pedagogia. Ha fet col·laboracions en vàries obres col·lectives de tesis dirigides a publicacions de coordinació, essent coordinador de Màster EAED.

Va realitzar estudis musicals al Conservatori de Música Municipal de Barcelona, de flauta dolça a l’escola Floc Mic Puc i de flabiol al Centre Artesà Tradicionàrius-CAT. És membre del grup de música popular i tradicional Ço del Botafoc, del Vendrell des de 2001, i dels Ministrils de Camí Ral des de 2004. A més, és molt afeccionat a la literatura. Té una especial interès per als goigs, la música popular catalana i els cuplets.

Un treball d’investigació sobre músiques populars el portà a voler conèixer l’autoria de la Marieta de l’ull viu i Les caramelles, músiques els castellers empraven per animar els seus castells els anys 20 i 30 del segle passat.

El nom de Càndida Pérez l’introduí al món del cuplet, recollint un important material informatiu sobre el cuplet català i Càndida Pérez, el qual lliurà a la Plataforma per a la reivindicació de la personalitat de Càndida Pérez. Quintana fou una de les dues persones que van suggerir posar el nom de la nostra compositora als jardins de la illa del carrer Borrell, a la barriada de Sant Antoni de Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s